Adela Turín

BIOGRAFÍA:

Adela Turín (Itàlia, 1939): Historiadora de l'art i escriptora. Durant la dècada dels 60 es va dedicar a analitzar els aspectes sexistes de la literaruta infantil i va formar part del grup "Rivolta" amb l'objectiu de combatre la discriminació de gènere. Amb la il·lustradora Nella Bosnia va crear "Dalla parte delle bambine" que entre 1975 i 1980 ja comptava amb més de 20 títols.

ALGUNS DELS SEUS LLIBRES

ROSA CARAMELO

Il·lustrat per Nella Bosnia 

Editorial: Kalandraka / Lumen

Barcelona, 1976

Idioma: Castellà, Català 

Edat recomanada: a partir de 5 anys

Temàtica: esenyar a respectar i a acceptar a tothom. Aprende el significat de llibertat

Història: 

Aquest conte explica la història d'un grup d'elefants que viuen separats.

Els elefants són de color gris i viuen en llibertat i fan tot e que els hi apeteix, mengen herba, es rebolquen pel fang... Mentre que les elefantes són de color rosa i estan tancades en un ballat. Només poden menjar flors de molt mal gust per poder-se torar més roses, i fins i tot porten accessoris de color rosa per sembla més roses.

De totes les elefantes n'hi ha una que destaca, la Margarita. Ella és de color gris i tot i menjar més que les seves companyes i portar més accessoris que elles no aconsegueix tornar-se de color rosa. Quan ja es perd l'experança que la Margarita es torni de color rosa, els seus pares la deixen sortir del ballat. Així és com descobreix el significat de la llibertat i obre el camí de la igualtat per a les seves companyes.

 L'ARTUR I LA CLEMENTINA

Il·lustrat per Nella Bosnia

Editorial: Kalandraka / Lumen

Barcelona, 1976

Idioma: Català, Castellà, Gallec

Edat recomanada: a partir de 5 anys

Temàtica: relacions humanes

Història:
Un dia de primavera, l'Artur i la Clementina, dos joves i boniques tortugues es van conèixer al costat d'un estanc, aquella mateixa tarda van descobrir que estaven enamorats i es van casar.

Clementina, alegre i despreocupada feia plans per la seva vida futura, mentre els dos passejaven per l'estanc i pescaven peixos pel sopar.

Clementina deia "ja veuràs que feliços serem, viatjarem i descobrirem nous estancs, noves tortugues, trobarem una diferents classes de peixos, altres plantes i flors, serà una vida estupenda! Anirem a l'estranger...

Però passaven els dies i l'Artur havia decidit anar a pescar ell sol per a què la Clementina pugués descansar, però ella li deia que s'avorria, ell li va dir que avorrir-se era de tontos i ella es va sentir avergonyida de ser tonta, no ho volia ser i li va dir a l'Artur que li agradaria tenir una flauta per poder aprendre a tocar-la, però ell li va dir que això era una estupidesa, que ella no seria capaç de diferenciar les notes. Per això l'endemà l'Artur li va portar un toca discos. La Clementina s'ho va passar bé un dies, però es va tornar a avorrir, llavors l'Artur li va portat un quadre perquè mires art, un gerro perquè tingués Venècia a prop... li va portat tantes coses que la casa de la Clementina  va arribar a tenir fins i tot 25 pisos, però la Clementina s'avorria igual. Un dia va decidir sortir de casa i anar a donar un tomb, això li va encantar i ho va fer cada dia mentre l'Artur estava pescant. Ell cada dia la veia més diferent i no sabia perquè, però ella començava a ser feliç.

Finalment l'Artur va tornar un dia per dinar i es va trobar la casa de la Clementina buida, no entenia perquè i els seus amics li deien que ella havia set una ingrata, amb tot el que ell li va donar.

UNA FELIZ CATASTROFE

Il·lustrat per Nella Bosnia

Editorial: Lumen

Barcelona, 1989

Idioma: Castellà

Edat recomanada: a partir de 3 anys

Temàtica: importància de la col·laboració a casa

Història: 

Hi havia una vegada una família de ratolins que vivia en un barri de luxe, una casa bonica. Els dies de la família eren sempre iguals, abans de la catàstrofe, la senyor ratolí, Flora, mantenia la casa neta, endreçada i als seus 7 fills nets i polits. A les nits quan arribava el senyor ratolí tot estava en ordre, tenia les seves espardenyes, el seu diari, el seu cigarret i la seva tele a punt. A l'hora de sopar la Flora feia un menjar exquisit, el senyor ratolí quan acabaven de sopar contava les seves històries de joventut, i no és que a la senyora Flora li avorrís, perquè cada dia n'hi havia una de nova, sinó que a l'hora havia d'estar tot llest per anar a dormir. El senyor ratolí cada dia sortia a treballar ven d'hora, però en l'empresa que treballava no hi havia molta feina a fer.

Un dia la casa de la família ratolí va quedar inundada i la senyora Flora va haver d'improvisar un salvament pels seus 7 fills que tenien molta por. Ella sola va buscar una nova casa on poder-se instal·lar i passar uns dies. El senyor ratolí va arribar molt tard aquell dia i es va trobar la casa inundada, vas eguir les petjades dels ratolinets i va trobar la seva família dormint. Es va menjar la sopa sense fer soroll. La senyora Flora va descobrir que aquell indret era molt divertit i cada dia sortia amb els seus fills a fer excursions. El senyor ratolí va desistir en què els seus fills s'estiguessin quiets i callats, a les espardenyes i a la televisió, però no va rendir-se a fer bon menjar, i va agafar la olla i va fer invencions per poder menjar bé i bo cada dia. Així va ser com el senyor ratolí va agafar el rol de cuiner de la família.




CAÑONES Y MANZANAS

Il·lustrat per Shopie Giles

Editorial: Lumen

Barcelona,  2008

Idioma: Catsella

Edat recomanada: de 5 a 8 anys

Temàtica: igualtat de gènere

Història:
Una reina i el seu seguici de dones, cansades de la guerra i de  les absències dels homes parteixen per formar una nova cultura. Aïllades treballen al camp, conreen les arts i escriuen: Consideracions sobre les cent mortíferes guerres masculines. Si bé hi ha incomprensió per part dels homes que no atenen necessitats bàsiques d'afecte de les dones, aquestes fan una separació radical i creen una societat atípica.